Remenant, remenant, he retrobat aquest meravellós treball del trio de Brad Mehldau, format per ell mateix al piano, Larry Grenadier al contrabaix i Jorge Rossy a la bateria. Un disc, el tercer dels cinc que formen la sèrie "The Art of the Trio i que pertanyen a finals dels anys 90.
Probablement ara per ara Mehldau és un dels pianistes més prestigiosos del món del jazz. Convé recordar com va adquirir experiència a començaments dels anys 90 a la Plaça Reial, al Jamboree, en el sempre fructífer intercanvi jazzístic entre Barcelona i Nova York. Un jove Brad Mehldau anant Rambla amunt i avall, com un també jove Joshua Redman.
Pianista d'una sòlida formació clàssica, destaca la netedat del seu frasseig i el paper fonamental que juga la mà esquerra: sovint s'hi pot escoltar Bach (o el que Bach hauria creat d'haver viscut ara). Com Bach, Mehldau es mou entre la seva enorme capacitat d'improvisació i la fidelitat a l'edifici sonor i a l'estructura musical.
El mateix Brad Mehldau explica que molta gent considera aquest treball com el més reeixit; a mi personalment és el que més m'agrada. En ell hi apareix una pràctica que ha anat seguint en posteriors treballs: hi trobem dos temes provinents del món del pop i del rock que Mehldau rellegeix en clau de jazz: "Exit Music (for a film)", de Radiohead, i "River Man", de Nick Drake. A la primera d'aquestes dues peces, per poc que us descuideu, us trobareu pensant en les sonates de Beethoven. Al disc s'hi combinen moments d'una extrema sensibilitat (escolteu l'inici de "Bewitched": la puresa de les notes del piano, la sensualitat extrema de les escombretes a la bateria, tot sostingut per la fortalesa d'un contrabaix precís: una meravella) amb d'altres en que el treball del trio crea un embolcall sonor vertiginós.
Un disc per escoltar una i altra vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada