La cueva de los sueños olvidados/ Cave of Forgotten Dreams

Werner Herzog

El 1994 es va descobrir, a la vall de l'Ardèche, la cova de Chauvet, anomenada així en honor d'un dels seus descobridors. L'atzar havia fet que un enderrocament n'hagués tapat l'entrada original i hagués restat intacta. A més de la bellesa de les seves formacions naturals, la cova servava encara un altre tresor: una col.lecció impressionant de pintures rupestres, les més antigues trobades fins ara.
Werner Herzog no és un cineasta qualsevol. Quan fa un documental va molt més enllà del que és estrictament un documental, i parla de la vida, i la mort, i l'essència humana. Ja ho havia fet en un film/documental extraordinari, Grizzlie Man, i ara ho torna a fer en aquesta pel.lícula. Malgrat les molt restrictives condicions de filmació, aconsegueix fascinar-nos en la seva immersió al món del passat, i estableix connexions entre passat i present, i divaga sobre el real i l'imaginari i quina és l'essència de l'ésser humà. Tot això acompanyat d'una inquietant reflexió final.

Com es fa avui en l'anomenat Street Art, en què s'aprofiten els accidents, relleus i imperfeccions del món urbà per a transformar els espais donant-los un nou significat (vegeu l'enllaç a la columna de la dreta d'aquest bloc), també els pintors de fa 30.000 anys enrere aprofitaven el relleu de les parets de la cova per dotar de volum les seves increïbles pintures. Lleons, cavalls, óssos, rinoceronts, s'amotllen a les formacions calcàries i, més extraordinari encara, apareixen recorbertes per una fina i brillant capa de calcita que els ha anat cobrint d'aleshores ençà. En alguns casos, i probablement per donar la sensació de moviment, els animals apareixen amb varis caps, o amb moltes potes. Trenta mil anys més tard també ho va fer Marcel Duchamp.

Percebent la importància d'aquest ús del relleu, Herzog va prendre la decisió de filmar amb càmeres 3D.  D'aquesta manera (i si sobreviviu al mal-de-cap de les ditxoses ulleretes), la nostra immersió a la cova és absoluta. El 3D apareix així no com un mer recurs per explotar el filó comercial, sinó com un avenç tècnic que permet dotar d'un nou significat la representació cinematogràfica. Poc s'ha explorat en aquest sentit: ho ha fet Werner Herzog i ho va fer Wim Wenders, a Pina. Pel que fa a la banda sonora, perfecta, fent d'efecte multiplicador al to general de la pel.lícula.
Lluny del gran espectacle, el viatge per la cova esdevé gairebé una experiència mística, que explora la impossibilitat que tenim, com a simples humans d'un present limitat, de poder interpretar allò que de recerca del trascendent té la humanitat.