El xinès/ Kinesen

Henning Mankell
Tusquets Editors

El petit poblet de Hesjövallen, perdut pel nord de Suècia, és escenari d'un esgarrifós assassinat en massa. Un llunyà lligam familiar amb el poble duu la jutgessa Birgitta Roslin a interessar-se pel cas, un cas que s'embolica amb una pista xinesa que ens porta de la Xina del segle XIX a la Xina actual, just a punt d'organitzar els Jocs Olímpics, i a l'Àfrica.

Mankell utilitza aquesta novel.la, que no pertany a la sèrie Wallander, per parlar-nos de la Xina: del procés seguit per la Xina des del segle XIX fins la Revolució, de la Xina de Mao i de la Xina actual, amb totes les contradiccions en què es mou en aquest navegar entre una actitud capitalista descarnada i la fèrria disciplina interna del Partit Comunista Xinès. 
Com en totes les seves novel.les, hi ha un pòsit de tristor i depressió en els seus personatges, com si l'entorn natural en què es mouen -el fred, la foscor- fos l'agent que modelés el seu caràcter i, per extensió, el de tots els suecs. En aquest sentit, la narració purament detectivesca es veu puntejada per les reflexions de la protagonista sobre les seves relacions amb les persones que l'envolten i sobre el propi sentit de la vida.

Treballadors xinesos en la construcció del ferrocarril als EUA

Però, com ja he indicat, en aquesta novel.la hi juga un paper principal la voluntat de Mankell de parlar-nos de la Xina, i és en aquest parlar-nos-en, qui sap si per la magnitud i l'extensió del què ens ha d'explicar, que perd frescor narrativa. El preàmbul històric que exposa és molt interessant, amb el paper de la immigració en la construcció dels EUA: milers de treballadors xinesos duts contra la seva voluntat per treballar en condicions de semi-esclavatge. També hi apareix, clar, la immigració escandinava (recordeu Heaven's Gate, la pel.lícula de Cimino?)Aquest apartat és interessant, i atrapa el lector, però les posteriors reflexions sobre el paper de la Xina en el món actual (ep, interessantíssimes!), posades en boca d'alguns dels personatges, sonen forçades: més que un diàleg, de vegades semblen les conclusions d'una ponència del congrés del partit. A l'inrevés de quan parla de l'Àfrica, una realitat que coneix perfectament, perquè és la seva. En aquest cas, a l'hora de transmetre'ns el què vol explicar, sap jugar amb les el.lipsis i els buits propis del llenguatge oral per fer creïbles els diàlegs i, en definitiva, la història.
En qualsevol cas, tot i que crec que no és de les més reixides de l'autor, és una novel.la interessant i que exposa una realitat que per a la majoria de nosaltres és una gran desconeguda.