El accionista mayoritario /Basicós metocós

Petros Màrkaris
Ed. Tusquets

El comissari Kostas Kharitos se les ha de veure amb l'assassinat d'un jove model publicitari i amb el segrest d'un vaixell on, a més, hi viatja la seva filla.
Escrita l'any 2006, la novel.la segueix la línia traçada pel seu autor i serveix de marc per fer un retrat de la realitat grega, amb especial incidència en els aspectes sociològics i polítics. Si bé la crisi que es desfermaria més tard i que emmarcaria posteriors novel.les (com "Amb l'aigua fins al coll, ressenyada aquí) encara no havia esclatat amb tota la seva virulència, Màrkaris ja ens dibuixa una Grècia que té una estructura política i econòmica feble, sobretot un cop passada la ressaca dels Jocs Olímpics del 2004. 

En alguna ocasió Petros Màrkaris ha explicat que, esssent com és una persona d'esquerres de tota la vida, li resulta incòmode tenir com a protagonista de les seves novel.les un comissari de policia a qui, a més, ha de fer agradable. En aquesta novel.la aprofita justament el personatge de la filla del comissari per fer que aquesta es qüestioni el paper del seu pare sobretot durant el període de la dictadura dels coronels i, si bé el protagonista es desmarca de la participació en la part més brutal de la repressió, no ignora que, potser de manera més esbiaixada i suau, també hi va ser. Com es pot veure, Màrkaris no amaga els temes més crus del seu món. I, a més, la doble trama de la història que aquí es relata -els assassinats relacionats amb el món de la publicitat i el segrest del vaixell per part d'un grup terrorista- té com a nucli principal la presència de l'extrema dreta, tant la d'un temps passat, en que col.laborava amb els ocupants nazis, com en temps més recents, en què els ultranacionalistes ortodoxos han participat a la Guerra de Bòsnia. Com a curiositat, però també com a mostra de la visió precisa de l'autor, al llibre s'esmenta el partit neonazi Alba Daurada gairebé com anecdòtic; avui en dia és la tercera força política de Grècia.
Quan llegeixo les històries del comissari Kharitos sempre el relaciono amb el Montalbano d'Andrea Camilleri. Ambdós comparteixen un innegable orgull del Sud, tot i que, on Montalbano és cínic, Kharitos és desencantat: un periodista se li adreça dient-li: "Som (tots dos) d'una generació que vàrem començar sent d'esquerres i hem acabat convertint-nos en uns cagats". Desencant crític amb el seu país: "A Grècia, venguis el que venguis, tant si són tomàquets al mercat o programes de televisió, sempre acabes pensant el mateix: mires d'enriquir-te venent els que estan podrits". I el contrapunt sempre l'acaba donant la muller del comissari, que fa temps que no entèn el món en què viu: "L'únic que he aconseguit en aquesta vida ha estat passar de ser una bona filla a ser una bona esposa i mare, i d'anar a comprar amb el cabàs que la mare em despenjava pel balcó amb una corda, a anar al supermercat: No entenc la violència, la voracitat que s'escampa arreu; les vaques es tornen boges, els pollastres agafen la grip, no entenc res". Les novel.les de Petros Màrkaris van molt més enllà d'una simple intriga policiaca, i s'haurien de llegir abans d'anar a Grècia de viatge, per tenir un retrat del país més fidel del que ofereixen les guies turístiques.