dijous, 18 d’octubre del 2012

Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me

Gerard Guix
Columna Edicions
Fa cinc anys que en Gerard i l'Anastàsia estan junts, després d'haver-se conegut de manera gairebé fortuïta a Londres. La relació entre els dos es troba en un punt crític en el mateix moment en què en Gerard, que és escriptor, no veu la manera de sortir del forat creatiu en què es troba. Ara els dos fan un viatge a Suïssa, amb l'esperança de trobar sortida a totes les crisis, la personal i la professional.
El llibre està organitzat en cinc capítols, cadascun dels quals correspon a un dia diferent. Els dos primers estan narrats en primera persona per en Gerard mentre que els tres següents és l'Anastàsia la qui pren la veu i ajuda a donar una visió més polièdrica del que passa.
Haig de confessar que mentre llegia els primers capítols vaig estar a punt de deixar el llibre en alguna ocasió, i no perquè no estigui ben escrit ni perquè no tingui interès, sinó per la meva incapacitat d'empatitzar mínimament amb el personatge protagonista. L'he trobat un carallot: vanitós, immadur, incapaç d'estimar ningú que no sigui ell mateix,...( tu no ets així, oi, Gerard?). Però en Gerard Guix (el de veritat, el que ha escrit el llibre) té l'habilitat d'anar escampant de tant en tant, com si fos la sorpresa del tortell de reis, algun element prou intrigant per fer vèncer les prevencions i tirar endavant.
Un endavant relatiu, perquè la novel.la no es correspon a una estructura linial; més aviat és un loop infinit, com si el què llegim fos només un fragment d'una banda de Moebius narrativa. Pel camí va deixant portes obertes, preguntes sense resposta. Ja m'agrada, ja, això de fer que el lector hagi d'elaborar  la història per sí sol, però sempre em quedo amb el dubte de si això ha estat volgut, a que l'autor ha pensat que no calia o es deu, simplement, a que l'autor no ha sabut com tancar-ho.
Utilitzant recursos com la repetició de paràgrafs en situacions desplaçades en el temps, és una successió descriptiva minuciosa, que arriba al més petit detall, de manera que permet llegir-la com si davant nostre es projectessin les imatges, i l'analogia no és gratuïta, perquè el cinema hi és present de manera fonamental. Com fonamental és, també, la banda sonora que hi ha present i que ajudaria a situar-la en allò que en diríem una "novel.la generacional".
"Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me" ens parla de les relacions de parella, de l'amor, de la memòria, del què és real i el què no ho és, però també té elements de thriller.
Una darrera qüestió: el llibre és, entre d'altres coses, un homenatge a Audrey Hepburn i, com és natural, es fa referència sovint a "Breakfast at Tiffany's". El que no entenc és per què la tradueix sempre com a "Esmorzar amb diamants", quan tenim en català un dels cims de la traducció de títols, obra de Ramon Folch i Camarasa: "Desdejuni a can Tiffany". No em digueu que no és insuperable!


6 comentaris:

  1. M'ha semblat molt interessant la teva ressenya, també pel que dius de no empatitzar gens amb el protagonista. M'hi he trobat sovint en algunes novel·les, ara recordo per exemple dues lectures més o menys recents, "Pregúntale al Polvo" de John Fante (Bandini, el protagonista, es un xulo insofrible!) o "Brooklyn" de Colm Toibin (Eilis es una sosa indecisa amb orxata enlloc de sang)... però si ho superes, caus en que, si està ben escrita la novel·la, aquesta manca d'empatia que segur l'autor buscava, encara la fa més bona, sobre tot en el record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que l'autor ho ha fet ben a propòsit, amb la qual cosa demostra que ha dibuixat molt bé el personatge. Però, certament, hi ha moments en que li fotries un parell de mastegots!

      Elimina
  2. És impossible no enamorar-se de l'Audrey Hepburn, com és impossible no desitjar Ava Gardner. Ja sé que no és això, però m'has agafat tou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, em solidaritzo plenament amb tu: crec que els dos noms que esmentes són dels que justifiquen l'existència!!!

      Elimina
  3. Aquest llibre feia temps que m´esperava, m´agrada com ell mateix és el protagonista de TOT EL QUE HAURIES DE SABER ABANS D´ESTIMAR-ME, moltes coses de les que diu són la seva pròpia realitat, p.e obres de teatre que ha escrit, d´altres ja no en sé res.
    La veritat és que en Gerard Guix és agradable de tracte, pel poc que el conec.

    Per tant aquesta barreja de realitat i ficció amb notes d´humor, suspens, marquen una lectura àgil i fresca. Lectura recomenable!

    BON ANY 2013!! BONES LECTURES!!

    Imma C.

    "Al final una biografia acaba sent una novel.la de ficció amb algunes pinzellades de realitat, com qualsevol novel.la que no pretén en cap moment ser una biografia".

    Pàg. 128

    ResponElimina