Cuando todo está perdido/ All is lost

J.C. Chandor

Un navegant solitari, del qual no sabem el nom, veu com, en ple Oceà Índic, el seu veler topa amb un contenidor a la deriva, la qual cosa li provoca seriosos desperfectes.
Una història de supervivència, de la lluita de l'home per intentar evitar allò que sembla inevitable, de la lluita de l'home enfrontat al poder de la natura. Un sol personatge, convertit en nàufrag, que ha de fer front a totes les desgràcies derivades del fet d'anar a la deriva enmig de l'oceà. És inevitable pensar en History of Pi, o en 127 hours. Fins i tot en Gravity. 

Tot i que el guió podria fàcilment caure en el dramatisme més previsible, la contenció en la direcció, en la posada en escena -que fins i tot subratlla la bellesa de l'oceà, malgrat aquest sigui, en aquest cas, l'enemic a vèncer- i la renúncia als efectes espectaculars, li donen a la pel·lícula un to de versemblança que en multiplica l'efecte positiu i en remarquen la lectura trascendent. Posats a ser austers, la pel·lícula s'inicia ja en ple oceà i mai no sabem res del protagonista, ni tant sols el nom. Només atenem al present, un present despullat de paraules, tret d'un o dos renecs inevitables quan la cosa es posa molt lletja. No hi entenc ni un borrall, de navegació i, per tant, segurament se m'escapen detalls que potser un expert jutjaria fora de lloc, però l'efecte que m'ha produit la història és d'autenticitat. A això també hi contribueix la interpretació serena, continguda, realista, d'en Robert Redford, perfecte en el seu paper de navegant solitari i de nàufrag.

Fa anys fèiem conya sobre si era millor veure En busca del fuego en versió original o doblada. Amb aquesta passa gairebé el mateix. Poques paraules, un sol actor. Sobta, amb això, l'extensa llista dels crèdits finals. 
Curiosament, i sense pretendre explicar com acaba la història, la traducció castellana del títol -Cuando todo està perdido- dóna més pistes sobre com va la cosa que no pas el títol original -All is lost. Qüestió subtil, de detall. En qualsevol cas, conyes i enigmes apart, l'he trobat una molt bona pel·lícula, capaç de mantenir la tensió durant una hora i tres quarts amb només un actor i aigua, molta aigua.