Precedida per crítiques que la valoraven com una petita joia, aquesta petita minisèrie (4 capítols) defuig els vessants policíac o judicial per endinsar-se d'una manera molt més subtil, i evitant fer judicis de valor, en el rastreig dels signes que podien fer preveure la tragèdia i que, d'alguna manera, porten a explicar-nos que la violència a la societat no té nom i cognoms, que no cal esperar a que aparegui un psicòpata, sinó que, com la boira que impregna el poble on passen els fets, és present en tot moment a la vida quotidiana. Ambiciosos objectius que no sé si s'acompleixen del tot. Per un costat l'estructura narrativa, que fa constants salts temporals, ajuda a reconstruir la història com si fos un mosaïc, però no sempre afavoreix la comprensió del que es vol explicar. Per altra banda trobo que falta una mica més de penetració en els diferents elements que formen el microcosmos de Southcliffe, i tot plegat queda una mica massa difós. Cadascú acaba per fer-se la seva pròpia versió del què ha passat, i això m'agrada, però m'hi falta algun ingredient. Però cal veure-la, perquè surt del comú de les sèries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada